La Gossa Sorda - Falsos i Absurds

Aquesta es una cançó que m'agrada molt de la Gossa amb Bonus Track inclós!

 Dona comba bomba quan ix als diaris

noticia i primicia son sinonims

heu aconseguit sense massa esforç enganyar a molta gent

furgare on no toca i no anire a l'infern

Dona comba bomba quan ix a la tele

noticia i escandol esdevenen dogma rei

el perquè és confon i la balança es cau perque ja no

 soporta el pes

furgare on no toca i no anire a l'infern

Riure's de la realitat

i contar-la fent com fa

blanc o negre, roig o verd

que plore la veritat

I ara endevina,

qui es eixe, que amaga bragues al calaixos?

que trista pot ser la gloria

No els procupa l'equilibri

son els amos del trapezi

son capaços de fer-nos creure

Falsos i Absurds, callen els muds

No ens procupa l'equilibri

son els amos del trapezi

son capaços de fer-nos creure

Falsos i Absurds, llei de l'embut

Amagueu-se, venen dispostos

les riallades son massa fortes

el ridícul és una ganyota que la fan molt bé

Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva

entre valles de lamentos y montañas malheridas

no apagaran nuestra llama , ese viento

aunque nos falte el aliento y no se cierre la herdia

Y hay una gossa que ladra rabiosa

y que ruge grandiosa a una revolucion

no nos afecta tu veneno, que no

y tus jaulas sirven de poco si nos queda el habla

Que la tele es un circ i el mon una estrategia

(sobre el tablero de la guerra)

Confonen les paraules i amaguen l'evidencia

(hay tanta cabecita enferma,

Tiembla que empuñaremos de nuevo las piedras,

retumbaremos por toda la tierra,

nuevas raizes despierta)

Sigue siendo necesaria la respuesta colectiva

la conexion dejo a Gandia siempre fuerte

la llama siempre viva, escuchalo

Jaume subelo!, ponlo ahi arriba!

No els procupa l'equilibri

son els amos del trapezi

son capaços de fer-nos creure

Falsos i Absurds, callen els muds

No ens procupa l'equilibri

son els amos del trapezi

son capaços de fer-nos creure

Falsos i Absurds, llei de l'embut

Gira i roda, açò no para

gira i roda, açò no para [x3]

No els procupa l'equilibri

son els amos del trapezi

son capaços de fer-nos creure

Falsos i Absurds, callen els muds

No ens procupa l'equilibri

son els amos del trapezi

son capaços de fer-nos creure

Falsos i Absurds, llei de l'embut

No ens procupa l'equilibri

son els amos del trapezi

son capaços de fer-nos creure

Falsos i Absurds, callen els muds

........................................................

La historia d'una gossa faenera

que es va fer una patera

i amb la lluna guerillera

se'n va anar mar endins, tot mar endins.

Camina cada dia i vigila

i fuig de la guardia que et jugues la vida

camina entre preguntes i porzes

qui va a garrotades continuant la partida

Camina que no es questio de sort

i corre abans que arribe la mort

camina que no es questio de sort

colpeja fort!

Respira entre canuts de matinada

diuen que es el dimoni, el paradigma del odi

i obri una altra porta a la batalla

obri la veda als seus somnis, que el temps s'acaba

I abans de que rebente tot,

se sent la veu del nostre tronc

i abans de que rebente tot

farem saó!

Conta-la, la meua historia, la meua historia, la meua

 historia! [x2]

Per un sender, recordant cada pedra,

recordant aquells temps,

tota la nit sensera

Per un sender, l'unic camí que ens queda

caminarem just per l'ultima carretera.

I xafarem mes fort,

quan trepitgem l'escoria

este es el nostre esport,

esta es la nostra historia

i cantarem mes fort i amb molta mes euforia

farem vibrar el mon amb nostra rabia

I dançarem, tota la nit sensera

som viatgers del temps, per aquesta borera.

Conta-la, la meua historia, la meua historia, la meua

 historia! [x2]

Indignación, furia y odio

Indignación, furia y odio son los principales sentimientos que experimento cuando veo a esos  policías cobardes dándoles palizas a niños de 13 años y tratando a unos pobres estudiantes que solo quieren una educación digna como si fuesen basura, como si fueran unos terroristas, o como les gusta a ellos "el enemigo". Sí señores "el enemigo" así es como el valiente jefe superior de la policía nacional de valencia llama a unos pobres estudiantes que ejercen su derecho constitucional a manifestarse en contra de algo que consideran indigno, que no haya dinero ni para tizas. Igual que si estuviéramos en plena guerra civil se habla de ellos como "el enemigo", es decir, aquel al que hay que eliminar y reducir en el menor tiempo posible porque nos hace un daño y claro que les hacemos daño, si ya no aguantamos más, si en Valencia hemos tragado lo que no está escrito y cuando por fin hemos decidido dar la cara intentan redimirnos con sus porras y sus escudos. "No es prudente revelarle al enemigo cuáles son mis fuerzas y mis debilidades" esa es la declaración exacta de Antonio Moreno, el que se supone que debe velar por la seguridad de los valencianos y valencianas, pues yo le propongo que salga él a la calle al descubierto, como van todos los estudiantes, y que diga algo, pero bueno para ser menos violento me conformaré solo con que lo inhabiliten de por vida y que le destituyan de su cargo inmediatamente porque una persona que habla así no es una persona cabal y con todas sus facultades mentales.
Y se acabó la excusa de que los policías cumplen órdenes, si tuviesen un par de huevos se plantarían y dirían: "yo a un menor no le pego", pero no, ellos no son más que unos cobardes que prefieren abrirle la cabeza (que por cierto es una zona prohibida donde no deben golpear jamás) a chavales de 13 años, muy valiente por su parte, pues para mi ellos son el verdadero cáncer de este país, del País Valencià, la verdadera escoria del planeta que no se merecen nada, no pueden ser tratados como personas porque no tienen ningún tipo de sentimiento, que se enfrenten a nosotros a cara descubierta, no lo harán solo son capaces de pegar con sus porras e ir hasta arriba de protecciones y con su escudo por si acaso les atacan con bolas de papel.

Me encantaría que todos esos antidisturbios leyeran esto, que se den cuenta de lo que piensa todo el mundo de ellos, de la imagen que dan y a ver si se dan cuenta que no son más que los títeres de un gobierno incompetente que ha llevado a Valencia a la ruina y por lo que se ve aún quieren hundirla más.

Històries d'una revolució

Aquest es un text que he hagut d'escriure per a valencià i volía compartir-lo:


Va ser una nit de concert, setembre, encara que ja començava a notar-se que l'estiu arribava a la seua fi i ningú en tenia ganes de tornar a les classes, tornar als exàmens, assignatures que no en servien per al futur i professors que mai havies suportat i aquest any no anava a ser diferent, però tot va canviar eixa nit, ningú dels presents hi coneixia la magnitud de les paraules que anaven a escoltar, però anem a centrar-nos en la nit.

2 de setembre de 2011, en Alaquàs hi havia un concert benèfic per a les famílies desnonades, soles en veure alguns grups ja era palpable que el govern, i sobre tot el PP valencià, no anava a eixir ben parat i per a ser un poble no molt gran la gent havia contestat i el parc hi estava ple de gent, ple de gent farta, farta d'un govern amb una falsa democràcia, farta de que els seus sous es retallen i de que el ministre unfle el seu, farts d'una espanya que tornaria arrere quan guanyara el PP ( tot el mon ja ho sabia que guanyarien) farts d'una falsa llibertat d'expressió on en la ràdio només hi treien als cantants de sempre, una i altra volta, amb les mateixes cançons, tots parlant del mateix, farts d'una televisió que donava la informació que convenia i que parlaven més temps de futbol que dels desastres en Fukushima o de com la gent es mor en l'Afganistán, sí, la gent estava molt farta i necessitaven escoltar cançons de gent que pensava igual que ells, de gent que feia música contra el sistema i que el mateix sistema no en podia fer res per parar-los, comptaven en més suport del que ells havien imaginat mai i el govern tampoc podia saber-ne la gent que hi compartia aquelles opinions. No, ningú esperava el que podia passar.

Ja havien tocat un parell de grups i per fi el moment, si no el més esperat, dels més esperats de la nit, Obrint Pas entrava en l'escenari i encara que el concert fora acústic transmetien la mateixa força que en un concert normal, tot el mon esperava impacient les cançons, tots es desfogaven cantant i ballant, tota la gent estava on li agradava i ells van ser segurament els grans artistes de la nit però per desgracia no varen ser els grans detonants encara que con diuen ells varen ser “l'espurna que encén la flama” i a eixa flama encara li quedava un altre grup per a descontrolar-se per complet.

23:15 aproximadament. Havia tocat un altre grup que botarem perquè no transmetia els sentiments exactes. Ara sí que anava a començar tot. Eixien a l'escenari Los Chikos Del Maíz uns rappers amb una ideologia pareguda a Obrint Pas però amb matisos diferents i diferents formes de plasmar-ho. Ells també eren els més esperats de la nit, uns dels artistes revelació del rap espanyol per ser d'idees molt radicals i no tindre por de dir-les en un concert ni gravar un CD amb el seu idealisme comunista. Primerament començaren amb el seu tema Fear of a Mazorka Planet que bàsicament parla del por de les altes esferes al planeta que ells proposen, un planeta on el poder es del proletariat i on els presidents del govern o de la república no tinguen més poder que el que el poble lis deixe, també els seus ideals son els de eliminar la banca privada, augmentar les ajudes als llocs públics i llevar-ne als privats, abolir la monarquia i fer de l'estat espanyol una república, la tercera per a ser més exactes.

El que ningú sabia es que tot anava a canviar a partir de aquell concert.

En mig del directe, com acostumen a fer Los Chikos, començaren a criticar a la dreta i al sistema de govern actual, a dir la veritat, a queixar-se de la Fórmula 1, a queixar-se dels trajes de Camps, a queixar-se de canal 9, una cadena sense llibertat, i a queixar-se de la monarquia. I per alguna raó eixes paraules entraren en els cors de totes les persones més que mai, i al dia següent tot el mon preparava manifestacions, a la setmana següent els ajuntaments dels pobles del voltant estaven plens de acampades en contra del seu govern, tres setmanes després els carrers de València es van omplir de gent qüestionat al PP i demanant la dimissió de Rita i Camps i demanant noves eleccions. Dos mesos després les principals ciutats espanyoles havien pres exemple i havien fet el mateix i tot anava millor que mai.

Avui escric en la presó, res d'això va sortir efecte, han enganyat a la gent, han dit que som un grup armat de terroristes que volíem fer rebombori. Tot el món els creu, ningú ha qüestionat la seua decisió però per una raó, ara vivim en una dictadura, s'han llevat el vel de falsa democràcia i han fet el que volien, ara soles manen ells i qui vulga dir alguna cosa en contra anirà a la presó no sense una pallissa abans.

Per sort o per desgràcia res d'açò ha passat, probablement he exagerat prou però el poble necessita un canvi i tenim que ser tots junts o mai aconseguirem res.


*Al final he escrit un final alternatiu perquè no m'ha agradat com quedava deixe en subratllat el que he canviat:

Avui escric en el desè aniversari de la 3ª República, una vertadera república socialista on el poble mana de veritat i ningú diu que es pot dir i que no. Les cançons ja no parlen del sistema, les cançons recorden com era abans per que no torne a ocórrer res paregut i per a que les urpes capitalistes no tornen a manar sobre nosaltres. Per fi ho hem aconseguit, mos a costat sang, suor i llàgrimes però tot ha valgut la pena i per fi podem viure en pau.

Desgraciadament res d'açò ha passat i la gent seguix en casa, asseguts als seus sofàs mentre miren un televisor que solament informa el que volen sentir o el que els deixen dir.

Però també hi ha gent que ix al carrer, que es reivindica, que no aguanta més i que no pensen quedar-se mirant com el país s'enfonsa, gent que vol una vertadera democràcia, gent que està farta de la monarquia i de pagar a gent que no ha fet res important més que ser fill d'un rei, farts de que es destinen més diners a la visita del papa que a l'educació, farts de ser uns dels principals països que ven armes per a continuar les guerres en Irán, Libia o la franja de Gaza, farts d'un govern que impedix la llibertar d'expressió, farts de que les manifestacions pacífiques no signifiquen res i farts de que la policia (exacte eixos que tenen el lema “protegir i servir”) els retire a la força quan es manifesten pacíficament.

La gent està molt farta i ja no hi aguantem més però no anem a perdre l'esperança i continuarem manifestant-nos perquè ningú pot obligar-nos a parar, perquè tenim dret i perquè en el fons tots sabien que aquest moment anava a a arribar.