Manel - Benvolgut

Encara que aquesta cançó m'agradava molt mai havia tingut el coneixement sencer del seu significat, m'havia adonat que en algunes parts tractava com de transmetre una sensació de disgust amb una persona, com que anava dedicada a algú que no et cau bé i al mateix temps a una xica com a parella i sense voler, buscant els acords d'aquesta cançó, he trobat en una pàgina una xica que explica el significat sencer de la cançó i m'agradaria compartir-lo:

Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat                            Un home que parla amb qui era l'antiga
de la meva existència, de les coses que faig.        --------->    parella de la dona amb qui està ara
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,                                      li recorda quan van començar a discutir,

vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.              ----------->    a intentar reconciliar-se fins
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur                 que van acabar separats
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant       ------>   Es posa gelós quan la mira somriure, 
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:                                         doncs crec que pensa en l’ex    

heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d’una ciutat.
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!   --->  Parla de quan estaven junts de joves, feliços 
I sentiu l’eternitat al vostre davant!                                                        i que per culpa seva tot va acabar
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
estem esperant.

I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.     ------->   Diu que entén com hauria d’haver-se
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,       sentit quan algú li parlava d'ell perquè
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content         li passa el mateix quan l’esmenten.
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,                   Li recorda els errors que va cometre quan estava
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.                          amb ella, que van acabar fent-li patir i que 
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal   ----------->    gràcies a això ell va poder aconseguir entrar a la
el meu amor, la meva sort, les meves mans                                 seva vida i no vol marxar perquè era l’amor que
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!                                              estava esperant
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.

Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!                  S’acomiada intentant que sigui en pau
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,   ------> i quedar com amics, segur de que
faré d’home seriós, esperaré darrere dret                                  estarà amb ella d'ara en endavant
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.                intenta pensar en tots els amors que ha tingut ella,
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,    ------------------->  perquè malgrat estar “barallant-se” el seu amor,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient                                          qui decideix la seva vida és ella i ningú més,
“ei, aquí els senyors, estem esperant.                                           que no és qüestió de fer cua per a esperar torn.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.